APRENENTATGE DIALÒGIC

DIÀLEG IGUALITARI:

​Totes les persones som iguals i tothom té veu. Té el mateix valor l'opinió d'un professor d'universitat que la d'una persona analfabeta que participa al Projecte, ja que els arguments que es donen per defensar les propostes plantejades han d'estar basades en pretensions de validesa i es rebutgen les pretensions de poder. El diàleg igualitari es dóna a tot arreu i sobre qualsevol tema: la forma de fer les classes, les activitats que es duen a terme, els continguts dels mòduls, etc. Totes les propostes són discutides, negociades i matisades.

Així es donen situacions com la de decidir fer un mòdul que els coordinadors proposaven que no es fes. Aquest fet seria impensable en altres models on els professors utilitzarien els mecanismes de poder que tenen per imposar la seva decisió. El diàleg es produeix de manera fluïda i apareix en qualsevol moment: al passadís, en una classe, durant una festa o en un Consell de Centre. Dit d'una altra manera, portem el món de la vida a un espai que tradicionalment pertany al món del sistema.

TRANSFORMACIÓ:

Els principis de l'aprenentatge dialògic comporten un procés de transformació. Persones analfabetes que fan exposicions, fracassats escolars que han accedit a la universitat, o persones que no participaven en projectes socials i educatius i ara són les impulsores d'entitats, en són exemples. La implicació en moviments col·lectius i la influència en el seu entorn han estat fruit d'un model basat en el diàleg i en la transformació.

També treballem i aprenem amb les persones que presenten alguna discapacitat (ja sigui física, psíquica o sensorial) per la transformació de la seva situació. Intentem ajudar a superar totes les barreres amb les quals es troben per accedir a espais culturals i educatius en un ambient de plena igualtat amb la resta de participants. D'aquesta forma oferim possibilitats d'adquirir una major autonomia i una transformació de l'entorn ja que aquesta convivència acaba fent que totes les persones siguem iguals.

CREACIÓ DE SENTIT:

Aquest funcionament permet superar també la pèrdua de sentit pròpia de la modernitat tradicional. A través de la participació, la solidaritat, el diàleg i els trets representatius que defineixen el projecte, es dóna un procés de creació de sentit. La persona que ve a aprendre a llegir i escriure descobreix que, a més, té un espai de relació i la possibilitat de participar activament en el projecte aportant el seu coneixement i cooperant amb els altres: no només aprèn a llegir sinó que organitza la setmana cultural, col·labora amb els altres participants i s'entrevista amb el regidor del districte per aconseguir finançament per a una nova activitat. Aquest procés en el que entra la persona ajuda a la persona a desenvolupar unes capacitats d'autonomia, de reflexió, de gestió i d'organització que els aplica no només en l'àmbit acadèmic sinó en tots aquells que configuren la seva vida: familiar, personal, laboral,veïnal, etc.

DIMENSIÓ INSTRUMENTAL:

Cal remarcar que aquest ambient de diàleg no es fa en detriment de l'aprenentatge, ans al contrari l'afavoreix. L'aprenentatge instrumental és un dels objectius del projecte. Les persones decideixen dialògicament què volen aprendre i sempre decideixen que volen aprendre el màxim: tots aquells coneixements que els permetin accedir a altres estudis, millorar la seva situació laboral o organitzar una nova entitat. Exemple d'això seria el gran nombre de persones que havien estat etiquetades com a fracassades escolars i que després de passar per l'escola han accedit a la universitat.

IGUALTAT DE DIFERÈNCIES:

Aquest procés de valoració de la cultura pròpia per assolir aquells coneixements de la cultura dominant que permeten no quedar-ne exclosos s'insereix dins del que anomenem igualtat de diferències. De la mateixa manera que totes les habilitats són valorables i valorades, totes les cultures són igual de vàlides i cal que les respectem, però això no ha d'implicar l'exclusió social. En el cas de les persones que pertanyen a una cultura amb una tradició literària oral, l'opció no ha de ser ni continuar sent analfabetes ni aprendre la literatura dominant, sinó adquirir els coneixements necessaris per poder expressar la seva cultura en les formes prioritzades per la societat, i compartir els sabers de les diferents cultures a través del diàleg. En els grups, diferents persones gitanes, marroquines, xineses o paies comparteixen els seus sabers i decideixen col·lectivament quines coses volen aprendre per poder expressar-les i quins coneixements i valors de les altres cultures els són útils.

INTEL·LIGÈNCIA CULTURAL:

Només es pot aconseguir això si es parteix de la base que tothom té capacitat per aprendre i ningú no té dèficits: tothom té intel·ligència cultural. Les persones sabem coses diferents que hem après en contextos acadèmics, pràctics o cooperatius. Hi ha qui ha après història a l'escola, qui ho ha fet treballant d'administratiu en un arxiu o qui ho ha fet comentant pel·lícules amb un grup d'amics. Per tant, tothom és intel·ligent com ho demostra el fet que ha après allò que ha necessitat en els contextos en què ha participat, que en molts casos no són acadèmics. Si partim de les habilitats acadèmiques excloem aquelles persones que no les posseeixen. Pel contrari, partir de la intel·ligència cultural implica utilitzar habilitats pràctiques, acadèmiques i cooperatives. Un exemple d'això seria quan els participants d'un grup de llengua poden recitar poesies tradicionals o cantar cançons populars que han après al llarg de la vida (habilitats pràctiques i cooperatives) encara que no sàpiguen què és la mètrica i la rima. El coordinador pot explicar aquests conceptes (habilitats acadèmiques) i proposar activitats sobre el tema. D'aquesta forma les persones participants no només aprenen una habilitat acadèmica sinó que valoren els seus coneixements previs i es fan conscients de la seva capacitat de creació cultural.

SOLIDARITAT:

En aquest context de diàleg se superen factors exclusors com, per exemple, que cadascú vagi a la seva. Uns participants ajuden als altres en els aspectes que coneixen més, assessoren la coordinadora del grup sobre com ha de fer les classes per què tothom assoleixi els objectius o participen en una campanya per aconseguir que les persones analfabetes accedeixin al projecte. El poder o el diner, que són mitjans propis del món del sistema, són substituïts per la solidaritat.

BASES TEÒRIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES DE LA CDA VERNEDA SANT MARTÍ